Apologia de la filosofia.

Heràclit, Plató, Aristòtil, Epicur, Diògenes, Plotí, Ramon Llull, Descartes, Giordanno Bruno, Maquiavel, Hume, Locke, Rousseau, Kant, Hegel, Marx, Schopenhauer, Nietzsche, Darwin, Heidegger, Sartre, Gramsci, Rawls, Derrida, Gorz, Arendt, Kollontai, Freud, Foucault,... pel que pogués ser, m'agradaria que aquí quedàs constància de que hi va haver un temps en què tota aquesta gent tenia quelcom interessant a dir i hi havia gent disposada a sentir-la.

Vivim a un moment en que qualsevol cosa sembla justificable. Coses que mai abans no haguessin rondat pel cap a ningú, ara és fan evidents per a tothom. Qui podia pensar que la nostra societat acceptaria unes retallades com les que patim actualment en els serveis públics? Anys enrere, ningú hagués acceptat baix cap concepte una retallada en prestacions social. La por permet justificar qualsevol discurs... i els sindicats encara tenen els bemolls de dir que no és el moment de convocar una vaga general...

Fa uns dies va arribar a les meves mans un article de l'any 2009 que explicava com la filosofia havia arribat a desaparèixer a Mèxic (http://www.milenio.com/cdb/doc/impreso/8558757). L'article explica com lentament i sense que ningú pogués fer res es va anar cuinant la desaparició de les assignatures de filosofia als plans d'estudis de secundaria i batxillerat. La croada contra la filosofia no ve d'ara. Sempre ha estat una matèria incòmoda pel sistema i sobretot per l'actual en tant que sembla que la filosofia és incompatible amb la lògica del capitalisme del “time is money” i la recerca de beneficis econòmics. En un món en què tot el que es cerca és un tècnic (un tècnic flexible i que a sobre no es queixi gaire) la filosofia passa a ser un saber del tot prescindible i perillós. Pens aleshores no servesc, o almenys aquest sembla ser el missatge que es transmet per tot arreu...

Se m'encén la sang quan veig que els polítics, siguin del color que siguin, fan un i un altre menyspreu a la filosofia. D'ençà que s'aprovà la Llei Orgànica d'Educació (LOE) al 2006, es van introduir canvis a l'assignatura de filosofia de primer de batxillerat que es veu com la culminació d'aquell experiment adoctrinador dels mals socialistes que porta per nom Educació per a la Ciutadania i on es redueix considerablement els continguts de filosofia teòrica i crítica més “convencional” d'aquesta. Per si això fos poc, l'assignatura d'Història de la Filosofia que s'imparteix a segon de batxillerat, quedà sols amb un ensenyament mínim de dues hores. Ara bé, degut a les transferències de competències cap a les Comunitats Autònomes, les diferents autonomies tenen poder de decisió alhora d'establir el currículum del batxillerat. Per sort, algunes Comunitats Autònomes com Balears o Castella la-Manxa empren aquesta transferència de competències per incrementar en una hora les hores de filosofia al currículum de batxillerat. D'altres, com Catalunya o València sols ho fan a l'assignatura que s'imparteix a segon de batxiller fent que així l'assignatura de primer de batxillerat quedi molt degradada. I ara, amb el nou ministre d'Educació, Cultura i Esports José Ignacio Wert, a saber quina serà la bonaventura de la filosofia. Per començar sembla anar a atacar assignatures com Ètica o Educació per a la Ciutadania...

Taula feta per Plataforma en defensa de la Filosofía y la Educación Pública

Podríeu dir que la meva indignació és perquè em dedic o em vull dedicar “professionalment” a l'ensenyament de filosofia i que l'única pretensió d'aquest escrit és la d'intentar conservar el petit feu que encara li queda a la comunitat filosòfica dins el sistema educatiu, i en part tendríeu raó, però si sols sou capaços de veure això, és que realment mai ningú us ha explicat la influència que té la filosofia dins la societat. Podeu pensar que això que diré és sols producte del frikisme que s'assoleix quan ets estudiant de filosofia, però a vegades estic a una conversa de bar i algú fa un comentari i pens: això és Plató. O llegesc una novel·la qualsevol i dic: hòstia, Aristòtil. O quan escolt una cançó i pens: pareix mentida que aquí hi hagi Heidegger. Però és així. O de vegades xerrant amb els meus pares em veig forçat a demanar-me si han llegit Kant qualque vegada (i sé que no ho han fet). Fa més de dos mil anys que vivim amb la filosofia. Per molt que intentin amargar-la hi és per tot arreu, i saber identificar-la ajuda a entendre com funciona el món, com funciona la gent i sobretot, i el més important, ajuda a saber com pots canviar les coses que no t'agraden. No dic que tot estigui i sigui en funció de la filosofia. No em vull posar pesat amb aquesta reivindicació però a vegades costa veure la connexió entre aquell personatge tan estrany que per norma general és el filòsof i el món que ens envolta, però tot gran projecte filosòfic ha tengut la seva repercussió pràctica. Deixant de banda la utilitat d'aquesta, d'on pensau que ve l'idea d'un organisme internacional com la ONU? Doncs de Kant... I que me'n deis de la influència del platonisme i l'aristotelisme dins la religió catòlica? El simple fet d'estudiar història tal i com s'estudia és per influència hegeliana. La Revolució Francesa és, en part, una revolució filosòfica. La Revolució Russa és, en part, una revolució filosòfica. La nostra revolució, si es dona, ha de ser filosòfica!

La filosofia és una eina de construcció personal. Aporta allò que diuen esperit crític, mentalitat oberta i un punt de vista diferent al convencional. Però quina construcció li queda a l'estudiant quan un dels principals nutrients de la civilització, la filosofia, queda reduït al seu mínim exponent? La solució és clara, l'única construcció possible serà la que el sistema capitalista imposi.

Reivindic el pensar lliure, encara que no estigui de moda. Pensa aleshores molesta!!