De vegades tenc la necessitat d'escriure el món. Supòs que és la meva manera d'inscriure'm en ell. De formar part d'ell i alhora també d'evadir-me. Einstein deia que quan feia ciència aconseguia evadir-se del món. Supòs que és bo tenir una via d'escapament. La meva és ben clara: la filosofia i la paraula. La primera, em permet espiritualitzar i estructurar el meu dia a dia, l'altra em permet parlar precisament de com ho faig. A vegades no sé si amb la filosofia vaig a bon port. Sempre he dit que la filosofia no ha servit mai per donar una resposta a res i que el que em permet a mi és aconseguir certa indiferència. Això darrerament ha canviat. Veig en ella un gran potencial d'alliberació, però a saber quan de temps durarà. En tendreu notícies...
Avís per als lectors és el títol de la primera entrada d'aquest bloc. Sí, tenia la necessitat de dir-vos a tots que res del que trobeu aquí escrit té cap pretensió d'objectivitat. El motiu no és que jo sigui incapaç de dir res cert del món o de jo. El propi motiu és troba en la mateixa paraula. Una bona amiga m'explicava un dia quina era l'etimologia de la paraula “paraula”. Paraula prové del grec parabolê. Para significa “al marge de” o “al costat de”. Bolê suggereix el fet de llençar quelcom enfora. Aquestes dues paraules juntes signifiquen establir un paral·lel entre, és a dir, comparar. Exacte. El que feim quan parlam és situar-nos al costat de la realitat. És, establir un paral·lel, un paral·lel amb la realitat. La cosa sembla simple a un primer cop d'ull, gairebé irrellevant, però resulta curiós que la mateixa etimologia de la paraula “paraula”, que nosaltres empram per descriure la realitat, ja sigui interior o exterior, estigui condemnada a no poder establir un lligam fort, objectiu, amb aquesta suposada realitat. La realitat, sigui el que sigui aquesta, es veu intervenguda per la nostra paraula i aquesta sols és un reflex d'aquella realitat, però en cap cas serà aquella realitat. És per aquest motiu que quan passeu a llegir les diferents entrades que puguin aparèixer a aquest bloc, heu de tenir en conta que en cap cas tenc la pretensió de descriure la realitat tal i com és, ja que aquesta se m'escapa pel simple fet d'haver emprar la paraula. Qualsevol semblança amb la realitat, serà pura coincidència. Reneg de qualsevol tipus de pretensió d'objectivitat, però això no vol dir que em calli o que el que escrigui no servesqui per res. Al llenguatge li pertany la veritat i sigui quina sigui aquesta, aquest bloc no és més que un intent de copsar-la i transmetre-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada