divendres, 4 de maig del 2012

A qui està retallant el PP? Anàlisis de les darreres reformes del PP.


Ja no s'amaguen gens ni mica. Ho fan a cara alta. Cada divendres ja és segur que hi haurà noves retallades ja que en paraules de la pròpia Esperanza Aguirre encara queda molt per retallar i de cada dia es troben “partides noves interessants per a retallar”.

Fa just una setmana es publica el Decret-Llei 16/2012 del 20 d'abril que introduïa mesures urgents per a “garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguretat de les seves prestacions”. En aquest mateix document es feia saber, entre altres coses, que hi hauria canvis en el que es coneix com cartera sanitària comú bàsica dels serveis assistencials del Sistema Nacional de Salut. Aquesta compren totes les activitats assistencials de prevenció, diagnòstic, tractament i rehabilitació que es realitza a centres sanitaris o sociosanitaris. Així mateix inclou el transport dels malalts. Tot això, i fins que sortí el Decret-Llei era purament garantit pels fons públic de l'Estat. Després del Decret, es decreta que el transport amb ambulància seria pagat o copagat pel ciutadà en cas de que aquest no fos de caràcter urgent. I jo hem deman, una persona que hagi d'anar a diàlisis setmanalment perquè els seus ronyons han deixat de funcionar, serà considerat un transport de caràcter urgent o hem de començar a pensar un poc malament?

Seguim. També es fa públic que es retalla aquesta cartera sanitària comú bàsica que gaudim els ciutadans. Per exemple, l'ajuda farmacèutica queda tocada de mort. Si fos poc, altres prestacions de la cartera sanitària com són les pròtesis o els suplements o productes dietètics també desapareixen de dita cartera.

Però encara n'hi ha més perquè també canvien les condicions per accedir a aquesta cartera sanitària. És a dir, per poder ser usuari de la Seguretat Social sempre s'han hagut de complir una sèrie de requisits. Ara, per formar part de la Seguretat Social cal o és necessari complir una d'aquestes condicions:
1.Estar assegurat, és a dir, treballar, això és, aquella cosa a la que mig Estat aspira i no aconsegueix.
2.Ser autònom, la qual cosa és encara més difícil que treballar a una empresa, pràcticament...
3.Cobrar la prestació o el subsidi d'atur. A qui se li acabi l'atur, ja sabem el que li passarà...
4.Tenir la condició de pensionista dins la Seguretat Social.

Si aquests requisits no es compleixen, temporalment es pot accedir a la Seguretat Social si i només si:
5.es demostra que s'és una persona sense recursos i que s'està per sota del llindar de la pobresa (sempre i quan es sigui ciutadà europeu, estranger en situació regular o espanyol),
6.o posar-se com a beneficiari d'algú, és a dir, ficar-se dins la cartera sanitària d'algú, ja sigui el pare, la mare, el marit o l'esposa. Tot plegat pagant quota pel tràmit en qüestió i en el cas dels joves s'haurà de ser menor de 26 anys. Sinó, tampoc es té dret a sanitat.

Però és curiós, perquè justament quan s'està decretant qui té accés a la cartera sanitària i a la Seguretat social es diu, citant textualment:

“Lo dispuesto en los apartados anteriores de este artículo no modifica el régimen de asistencia sanitaria de las personas titulares o beneficiarias de los regímenes especiales de la Seguridad Social gestionados por la Mutualidad  General de Funcionarios Civiles del Estado, la Mutualidad General Judicial y el  Instituto Social de las Fuerzas Armadas, que mantendrán su régimen jurídico  específico”

Alerta, qui són aquests que queden exempts de la reforma? La Mutualidad General de Funcionarios Civiles del Estado, coneguts com MUFACE és l'organisme autònom de l'Administració Central de l'Estat del Ministeri d'Hisenda i de les Administracions Públiques de l'Estat. Si un cerca la llei que regula qui es membre, per dir-ho de qualque manera, i qui no de la Mutualidad General de Funcionarios Civiles del Estado es troba el següent: La competencia en materia de personal al servicio de la Administración Civil del Estado se ejercerá por:
El Consejo de Ministros.
El Presidente del Gobierno.
El Ministro de Economía y Hacienda.
Los Ministros, Subsecretarios y Directores Generales;
y  La Comisión Superior de Persona

Encara que els membres són més, ja que s'han d'incloure totes les persones que treballen per aquestes institucions, sols de primera ja trobam que, per exemple, els fills dels ministres de més de 26 anys que encara no facin feina sí que tenen dret a la Seguretat Social perquè el seu pare és ministre, quan per exemple, el fill d'un treballador de la construcció de 26 anys que encara no s'ha pogut inserir dins el mercat laboral per culpa de la precarietat que ells mateixos han creat no té dret a l'assistència mèdica. Aleshores, cap on retalla aquesta gent? Està ben clar. El mateix passa amb l'exèrcit. Com heu pogut llegir abans, l'Institut Social de les Forces Armades també queda exempt així com el funcionariat del Ministeri de Justícia. Sembla que el Partit Popular estigui intentant crear una doble ciutadania ja que mentre uns segueixen mantenint drets als altres els hi estan llevant. Tot plegat sona a la cançoneta ultralliberal de sempre: no hi ha drets sense obligacions, o el que és el mateix i al que porta aquesta afirmació a llarg plaç, sols hi ha drets pels privilegiats...

A què estam jugant? No n'hi ha prou d'insults i de violència d'Estat? Fins quan més els ciutadans hauran d'aguantar els deliris econòmics d'aquesta guarda de terroristes? I mentrestant, segueixen els atacs a l'educació pública també... però no s'atreveixen ni a tocar un pel a les Forces Armades, la Monarquia o els seus propis sous...Vergonya cavallers, vergonya!

Ara és el moment de denunciar tots aquests despropòsits que atempten directament damunt els Drets Humans de les persones. És el moment de sortir al carrer i d'organitzar-se. És el moment de plantar cara. És el moment de lluitar!